Al matí anem cap al Sinh Cafe. El transit a Ciutat Ho Chi Minh és caòtic. Hi ha 5 milions de motos per 9 milions d'habitants que no respecten cap senyal ni pas de zebra...

Pugem a l'autobús per començar l'excursió. Ens esperen unes tres hores de viatge per arribar a la primera visita del dia: el temple Cao Dai més gran de Vietnam.

Pel camí ens expliquen que el caodisme és una religió molt nova, del segle passat, i que és la fusió de tres religions, representades amb els colors groc, blau i vermell, i el blanc que representa la nova.



Arribem al temple a les 11:45, just abans de les 12, hora en que resen per segona vegada (resen quatre cops al dia).

Donem una volta per dins del temple, i ens fan pujar al pis de dalt perque ja està a punt de començar la cerimònia. El temple és una mica "friki", està tot decorat amb dragons, estrelles, i tot de colors ben vius, vermell, groc i blau.

Comencen a entrar desenes de sacerdots al temple, s'asseuen a terra i comencen a cantar oracions i a resar. És tot bastant surrealista.

Després anem cap a dinar i quan ja tenim l'estomac ple, ens porten amb l'autobús cap a Cu Chi a veure els famosos túnels de la guerra de Vietnam contra els Estats Units.

En arribar, paguem l'entrada i ens porten a una caseta on ens passen un vídeo "imparcial" sobre la guerra. La propaganda comunista és evident...

Després fem un recorregut pels boscos on hi ha els túnels, ens ensenyen les trampes, els conductes de ventilació, les cuines, etc.



Finalment entrem en un forat per accedir a un dels túnels. És molt petit!! Per entrar has d'anar ajupit, i com que és fosc no t'hi veus gens. La calor és sufocant i quan veiem el final del túnel ho agraïm. Ha sigut una experiència increïble.

De camí a Ciutat Ho Chi Minh comença a ploure molt i quan arribem a la ciutat ens refugiem en una botiga, i es clar, com que no podem sortir, la Maria aprofita per comprar...

Sopem al Pho24, una espècie de cadena estil McDonalds però de menjar vietnamita.